Alphanet respon2018-09-12T16:08:43+00:00

En col·laboració amb l’assessoria Legycom Legal Services, tractem amb rigor i profunditat totes les qüestions relacionades amb la legalitat i la protecció de dades de caràcter personal en l’àmbit de la seguretat.

Si teniu qualsevol dubte, escriviu-nos a comunicacio@alphanet.cat i feu-nos arribar la vostra pregunta. Alphanet assegura el correcte tractament de les vostres dades personals, que es mantindran anonimitzades.

Preguntes


Què és una dada personal?2018-05-30T16:54:47+00:00

Hem de considerar com a dada personal qualsevol informació sobre una persona física (no sobre persones jurídiques), tant si aquesta persona està perfectament identificada com si és identificable.
Que sigui qualsevol informació implica que tant pot ser informació «objectiva» (per exemple els cognoms, la imatge o informació genètica) com «subjectiva» (per exemple opinions o avaluacions) i, per descomptat, la informació pot estar en qualsevol format o suport que la faci susceptible de ser tractada (per exemple en paper o en una base de dades).

Es considera que la informació és sobre una persona quan es refereix a una persona concreta (per exemple, el número de documento d’identitat d’algú, la matrícula del vehicle d’algú o el seu domicili); en molts casos la persona estarà perfectament identificada, però es pot donar la circumstància de que no sigui així, llavors es considerarà que és identificable si, sense esforços desproporcionats, es possible identificar a la persona a la qual es refereixen aquelles dades.

Quan hi ha tractament de dades personals?2018-05-30T16:52:09+00:00

Si realitzem operacions sobre dades personals, és a dir, si recollim dades personals, les enregistrem en una base de dades, les consultem, fem un llistat, en fem difusió mitjançant un lloc web o simplement les tenim emmagatzemades, estarem tractant dades personals i haurem de tenir en compte les obligacions que preveu la normativa quan es realitzen operacions de tractaments amb dades personals.
Els tractaments de dades poden ser automatitzats, és a dir, s’utilitzen tecnologies de la informació i la comunicació per tractar les dades (ordinadors, serveis a internet, càmeres digitals, etc.), o no automatitzats, típicament el tractament de dades en suport paper.

Qui és el responsable d’un tractament?2018-05-30T16:51:39+00:00

Quan algú (persona física o jurídica) decideix que necessita tractar dades personals per desenvolupar les seves activitats, ja siguin de negoci, per exemple una empresa, o per a la prestació de serveis públics, per exemple una administració pública, aquesta empresa o administració pública serà responsable dels tractaments que es realitzin sobre les dades.

El responsable del tractament determina els mitjans del tractament i les finalitats (per a què s’utilitzaran les dades?) del tractament.

Què és un encarregat del tractament de dades personals?2018-05-30T16:41:13+00:00

En ocasions el responsable d’un tractament decideix que una part de les operacions que vol dur a terme amb les dades siguin realitzades per un tercer, algú a qui el responsable del tractament li encarrega la prestació d’un servei que suposa el tractament de les dades per compte seva, per exemple, si contractem a un proveïdor de serveis a internet un espai per allotjar les dades dels nostres clients, o si utilitzem els serveis d’una empresa per recollir les dades que posteriorment tractarem.

Aquest tercer que tracta les dades per compte del responsable del tractament és l’encarregat de tractament, que tot i ser un tercer que accedeix a les dades pot tractar-les sense que li demanem el consentiment a les persones afectades, ja que ho està fent per encàrrec i per compte del responsable del tractament. En tot cas, caldrà regular per escrit la relació en els termes exigits per la normativa de protecció de dades.

Quines obligacions té un responsable de tractament?2018-05-30T16:40:44+00:00

La normativa imposa als responsables del tractaments de dades personals una sèrie d’obligacions, totes elles tenen en comú la idea de que les dades de caràcter personal han de ser protegides.Algunes obligacions són de caràcter previ al tractament de les dades, per exemple existeix l’obligació de portar un Registre d’activitats de tractament que es porten a terme, cal aplicar la protecció de dades en el disseny i per defecte, en alguns casos fer una avaluació d’impacte sobre la protecció de dades.

També existeix l’obligació d’informar, abans de recollir les dades, d’alguns aspectes bàsics del tractament, quan les dades són proporcionades directament per la persona a la qual es sol·liciten les dades. Durant el tractament existeix l’obligació de protegir la informació, implantant una sèrie de mesures de seguretat, tècniques i organitzatives, descrites en la normativa, i que tenen per finalitat evitar la pèrdua i l’alteració malintencionada o accidental de les dades, així com que no es produeixi un accés o un tractament no autoritzats de les dades personals, unes mesures que inclús cal tenir en compte en el moment en que sigui necessari procedir a suprimir o esborrar la informació.

O per exemple cal atendre les sol·licituds que en relació a les dades puguin adreçar les persones de les quals es tracten dades, és a dir, cal donar resposta als drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament, portabilitat i oposició.

A banda de les obligacions formals, hi ha altres qüestions a tenir en compte si soc responsable d’un tractament?2018-05-30T16:55:50+00:00

Si, hi ha tota una sèrie de qüestions previstes a la normativa que hem de tenir en compte, per exemple, l’aplicació del principi de responsabilitat proactiva i demostrable que exigeix que les entitats compleixin les obligacions establertes a la normativa i que estiguin en disposició de provar-ho, o que tinguin un fonament jurídic que els  hi permeti tractar les dades,  que pot ser, per exemple, el consentiment o un contracte.

Però, per exemple, també hem de saber que les dades a tractar han de ser adequades, pertinents i no excessives en relació a les finalitats per a les qual van ser obtingudes, dit d’una altre manera, només s’hauran de tractar les dades necessàries i no podrem utilitzar-les de manera incompatible.
I també ens hem d’assegurar de que tractem dades actualitzades, és a dir, exactes i posades al dia, o de que quan les dades ja no siguin necessàries han de ser suprimides.

Què implica tenir un encarregat de tractament?2018-05-30T16:56:26+00:00

Si com a responsables del tractament decidim que, total o parcialment, aquest sigui realitzat materialment per un tercer, hem de tenir en compte que aquesta relació ha de ser necessàriament contractual, el contracte ha de regular la realització del tractament de manera que, juntament amb les instruccions concretes sobre les operacions i procediments que ha d’aplicar l’encarregat, caldrà incorporar uns continguts mínims especificats a la normativa de protecció de dades.

També venim obligats a vetllar perquè efectivament l’encarregat compleix amb les seves obligacions relacionades amb el tractament de dades personals que està realitzant pel nostre compte.

Quin contingut mínim ha de recollir un contracte d’encarregat de tractament?2018-05-30T16:57:23+00:00

S’ha d’establir de manera expressa que l’encarregat del tractament només tractarà les dades d’acord amb les instruccions del responsable del tractament i que no les utilitzarà per a una finalitat diferent a la que figura en el contracte.

També cal recollir expressament que no comunicarà les dades a tercers, ni tan sols per conservar-les i caldrà que el contracte determini quines mesures de seguretat haurà d’implementar l’encarregat del tractament, entre d’altres qüestions.

El responsable del tractament ha de triar un encarregat que estigui en disposició de complir amb les seves obligacions en matèria de protecció de dades.

Què implica ser encarregat de tractament?2018-05-30T16:57:51+00:00

L’encarregat de tractament ha de conèixer quines són les seves obligacions en matèria de protecció de dades en relació als serveis que presta, ja que en cas d’incompliment també pot arribar a ser sancionat, per tant haurà de preveure que la prestació de serveis que impliqui l’accés a dades personals, per compte d’un tercer, estigui regulada contractualment i per descomptat caldrà que segueixi les instruccions recollides en el contracte. A més, l’encarregat ha de realitzar una anàlisi de riscos atenent a les circumstàncies concretes de la seva activitat.

A banda de complir amb allò que pugui preveure el contracte, l’encarregat del tractament ha de tenir en compte que una vegada finalitzada la relació contractual ja no pot seguir tenint accés a les dades personals que van ser objecte de l’encàrrec de tractament, per tant, haurà de destruir les dades o tornar-les al responsable del tractament, això sens perjudici de que el més adequat és que el propi contracte determini quin destí tindran les dades una vegada finalitzada la relació contractual.

Quina és la normativa aplicable en l’àmbit de la videovigilància?2018-05-30T16:59:01+00:00
  1. Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques en allò que es refereix al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades (RGPD).

A partir del 25 de maig del 2018, entretant no es modifiquin o deroguin, seran aplicables, en allò que no contradigui el RGPD, les següents normes:

  1. Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD);
  2. Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, per el que s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (RLOPD);
  3. Instrucció 1/2006, de 8 de novembre, de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, sobre el tractament de dades personals amb finalitats de vigilància a través de sistemes de càmeres o càmeres de vídeo; i
  4. Instrucció de l’Agència Catalana de Protecció de Dades 1/2009, de 10 de febrer, sobre el tractament de dades de caràcter personal mitjançant càmeres amb fins de videovigilància.

Mentrestant, el tractament d’imatges obtingudes per càmeres dels cossos policials, apart de la normativa de Protecció de Dades, es regeix per:

  1. La Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat ciutadana en llocs públics;
  2. Decret 134/1999, de 18 de maig, de regulació de la videovigilància per part de la policia de la Generalitat i de les policies locals de Catalunya; i
  3. Ordre de 29 de juny de 2001, de regulació dels mitjans pels quals s’informa de l’existència de videocàmeres ixes instal·lades per la policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya en llocs públics.

El tractament d’imatges i, en el seu cas veu, obtingudes mitjançant videocàmeres per persones o entitats privades es regeix per la Llei 5/2014, de 4 d’abril, de seguretat privada i per la resta de normativa aplicable.

Quan hi ha tractament de dades personals consistents en imatges i veu?2018-05-30T16:59:38+00:00

La normativa de Protecció de dades considera que a través de les imatges, i en el seu cas la veu, qualsevol persona pot ser identificada.

L’ús de càmeres o qualsevol altres mitjans tècnics anàlegs que gravi, capti, transmeti, conservi o emmagatzemi imatges i/o veu, inclosa l’emissió a temps real,  suposa el tractament de dades personals.
Per aquest motiu, apart dels requisits tècnics, és important complir amb les obligacions que estableix aquesta normativa pel tractament d’aquest tipus de dades personals.

Quins casos queden fora de l’aplicabilitat de la legislació de protecció de dades?2018-05-30T17:00:12+00:00

Queden excloses de l’aplicabilitat de la legislació de protecció de dades:

  1. Les captacions d’imatges que no permetin identificar a les persones;
  2. Les captacions d’imatges dins de l’àmbit domèstic, és a dir, que es realitzi la gravació dins del marc d’una activitat exclusivament privada;
  3. Les captacions d’imatges amb sistemes de videoporter, sempre que no s’enregistrin les imatges;
  4. Les captacions d’imatges amb fins exclusivament periodístics;
  5. La instal·lació de càmeres falses que no siguin aptes per captar imatges; i
  6. Tractaments d’imatges i/o sons que no tinguin finalitat de videovigilància.
Qui ha de portar a terme els treballs d’instal·lació dels aparells de videovigilància?2018-05-30T17:01:07+00:00

Només les empreses autoritzades de seguretat privada poden dur a terme els treballs d’instal·lació d’un sistema de videovigilància.

Ara bé, la contractació d’aquest servei no eximeix la responsabilitat del titular del compliment de la legislació de protecció de dades.

Com es garanteix la legitimat del tractament i captació de les imatges?2018-05-30T17:01:38+00:00

L’ús de càmeres o sistemes de videovigilància ha de comptar amb el consentiment lliure, inequívoc, informat i específic de les persones afectades o, en el seu cas, basar-se en qualsevol de les causes descrites a l’article 6 RGPD.

No obstant, en el supòsit que les imatges captades revelin dades de ideologia, afiliació sindical o religió, serà necessari el consentiment exprés i escrit de les persones afectades. I quan es tractin de dades d’origen racial, salut o vida sexual, només podran ser tractades si així ho disposa una llei o la persona afectada consisteix expressament.

No es considera legitima:

  1. L’obtenció d’imatges a espais públic, donat que aquesta captació només la pot dur a terme les forces i cossos de seguretat, a excepció de la captació incidental d’imatges de la via publica que resultin imprescindibles o sigui inevitable per la vigilància;
  2. L’obtenció d’imatges a espais privats com l’interior d’un domicili, llevat que es disposi del consentiment de les persones afectades o concorri algunes de les circumstàncies previstes a l’article 18.2 de la Constitució; i
  3. L’obtenció d’imatges a banys, vestuaris o llocs anàlegs.
Per a quines finalitats es poden tractar i captar imatges?2018-05-30T17:02:12+00:00

En base al principi de qualitat de les dades, les imatges i/o veus captades través de un sistema de videovigilància només es poden tractar per a finalitats determinades, explicites i legitimes.

En cas de voler tractar les imatges per una finalitat diferent a la inicial, serà necessari el consentiment de la persona afectada o que es fonamenti en alguns dels supòsit de l’art. 6 del RGPD.

Com es pot respectar la proporcionalitat del tractament i captació d’imatges?2018-05-30T17:02:42+00:00

Ha d’existir una relació de proporcionalitat entre la finalitat de la captació de imatges i com es tracten les dades.
L’ús de sistemes de videovigilància només és admissible quan no pugui fer-se servir un altre mitjà menys intrusiu per als drets de les persones. Per aquest motiu, el responsable del sistema de videovigilància ha de ponderar la necessitat, la idoneïtat i el risc dels diferents drets de les persones i béns jurídics involucrats.
En aquest sentit, no resultaria proporcional:

  1. La instal·lació de càmeres en espais com serveis, banys, vestuaris, sales de lleure o de descans amb accés restringit, habitacions d’hotels, habitacions de centres assistencials, cel·les de dipòsit de persones detingudes, centres penitenciaris o espais anàlegs a la reclusió, donat que la captació d’aquestes imatges resulta especialment intrusiva respecte el dret d’intimitat;
  2. La utilització de sistemes de videovigilància per controlar el rendiment dels treballadors;
  3. La instal·lació, per controlar a l’alumnat, de càmeres a l’interior de les aules, gimnasos o espais de lleure; i
  4. La captació d’imatges i veu de converses estrictament privades de persones físiques obtingudes a través de sistemes de videovigilància.
Quines són les obligacions que s’han de complir si es disposa d’un sistema de videovigilància que grava imatges?2018-05-30T17:03:12+00:00

En primer lloc, la captació d’imatges de persones físiques identificables i el tractament d’aquestes pel responsable de les càmeres o sistemes de videovigilància constitueix  un tractament i, com a tal, ha de constar al Registre d’activitats del tractament del responsable i, si escau, de l’encarregat del tractament.

En segon lloc, el responsable ha d’informar de manera clara i permanent de l’existència de càmeres o sistemes de videovigilància a través de la col·locació d’un cartell informatiu. A més, ha de posar a disposició de les persones afectades un imprès amb tota la informació determinada a l’article 5 de la LOPD.
En tercer lloc, en el cas que una empresa externa degudament autoritzada, presti el servei de instal·lació i/o manteniment dels equips i sistemes de videovigilància amb accés a les imatges, aquesta empresa de seguretat serà encarregada del tractament. D’aquesta manera, tant el responsable del tractament de les imatges com l’encarregat han de complir amb l’article 28 del RGPD.

I, per últim, el responsable de la instal·lació de les càmeres i sistemes de videovigilància ha d’adoptar les mesures tècniques i organitzatives necessàries que garanteixin la seguretat de les imatges i evitin la seva pèrdua, modificació, o accés no autoritzat.

Quines són les obligacions que s’han de complir si es disposa d’un sistema de videovigilància que consisteix exclusivament en la reproducció o emissió d’imatges en temps real?2018-05-30T17:03:45+00:00

En aquest cas, al no gravar-se les imatges, s’ha de complir amb totes les obligacions descrites a la qüestió anterior, a excepció  de la vinculada a l’art. 28 del RGPD ja que l’empresa externa que presta el servei de instal·lació i/o manteniment, ja què no té accés a les imatges no es considera encarregada del tractament i, per tant, correspon al responsable del tractament que la ha contractat l’adaptació mínima dels requisits normatius.

Com es compleix amb el deure d’informació?2018-05-30T17:04:14+00:00

Per donar compliment a aquesta obligació, s’ha de:

  1. Col·locar el cartell informatiu i vetllar per la seva conservació i manteniment; i
  2. Proporcionar informació, per mitjà d’impresos, de les obligacions previstes a l’article 13 del RGPD:

Aquesta informació també pot estar disponible a través de la pàgina web o seu electrònica del responsable del tractament.

Quins requisits i continguts ha de tindre el cartell informatiu?2018-05-30T17:04:43+00:00

El cartell informatiu ha de ser clarament visible i ha de disposar de la següent informació:

  1. Indicació de que es tracta de una “Zona videovigilada”;
  2. Pictograma que simbolitzi una càmera de videovigilància dins d’un rectangle blanc, i en el cas que es capti veu, pictograma d’un micròfon;
  3. Text informatiu “Protecció de dades”;
  4. Indicació expressa on exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament i oposició; i
  5. Indicació del lloc o web on es pot aconseguir la informació sobre la resta de punts previstos a l’article 13 del RGPD.

Aquest cartell informatiu també s’ha d’ajustar a certs requisits de disseny:

  1. Ha de ser rectangular i les dimensions estàndard, aproximadament, 21 cm de base i 29,7 cm d’altura. Aquestes dimensions poden variar segons l’àrea o zona sotmesa a videovigilància;
  2. Ha de tenir un color groc de fons;
  3. Ha d’estar centrat dins d’un rectangle blanc, d’unes dimensions aproximades, segons les variacions en les dimensions del cartell, d’1/3 de l’altura del cartell i 4/5 de l’amplada, el pictograma de la càmera i/o micròfon.

Hi han disponibles models de cartells que s’ajusten als requisits esmentats tant a la pàgina web de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (www.agpd.es) com de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (www.apdcat.gencat.cat).

Quin és el període de conservació de les imatges?2018-05-30T17:05:38+00:00

A les Instruccions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades com de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades s’estableix com a criteri general el termini d’1 mes per cancel·lar les imatges captades. No obstant, el període de conservació d’aquestes dades pot ser inferior al mes.

On s’ha d’ubicar el cartell informatiu?2018-05-30T17:06:09+00:00

El cartell informatiu s’ha de col·locar, de manera clara i permanent, a l’accés de les zones vigilades. Per exemple:

  1. Als edificis o instal·lacions: s’ha de col·locar en cadascun dels accessos de l’àrea videovigilada;
  2. Als transports públics: s’ha de col·locar en cadascun dels accessos a l’àrea videovigilada, així com a l’entrada dels vehicles sotmesos a videovigilància; i
  3. Als espais oberts: s’ha de col·locar, a una distancia inferior a 50 metres de del límit exterior de l’àrea, en cadascun dels accessos a l’àrea videovigilada.
Quins drets tenen els afectats en l’àmbit de la videovigilància?2018-05-30T17:06:41+00:00

Les persones afectades podran exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en les condicions que s’estableixen als articles 13 i següents del RGPD.

Concretament, la persona afectada haurà de remetre una sol·licitud al responsable del tractament, indicant el lloc, la data i l’hora aproximada, en franges no superiors a dues hores, en què la seva imatge ha pogut ser captada. La sol·licitud s’ha d’acompanyar d’una imatge de la persona sol·licitant que correspongui al període en què es va captar, de manera que permeti identificar-la.

Quin nivell de seguretat s’ha d’assignar al fitxer de videovigilància?2018-05-30T17:07:21+00:00

El responsable  i l’encarregat del tractament tenint en compte l’estat de la tècnica, els costos d’aplicació i la naturalesa, l’abast, el context i les finalitats del tractament, així com els riscos de probabilitat i gravetat variables per als drets i les llibertats de les persones físiques han d’aplicar les mesures tècniques i organitzatives adequades per garantir un nivell de seguretat adequat al risc.

En avaluar l’adequació del nivell de seguretat, cal tenir particularment en compte els riscos que presenta el tractament de dades, especialment com a conseqüència de la destrucció, la pèrdua o l’alteració accidental o il·lícita de dades personals transmeses, conservades o tractades d’una altra manera, o la comunicació o l’accés no autoritzats a aquestes dades.

El responsable i l’encarregat del tractament han de prendre mesures per garantir que qualsevol persona que actua sota l’autoritat del responsable o de l’encarregat i que té accés a dades personals només pot tractar aquestes dades seguint instruccions del responsable, tret que hi estigui obligada en virtut del dret de la Unió o dels estats membres.

Notificació de violacions de seguretat2018-05-30T17:07:58+00:00

El responsable del tractament ha de notificar a l’autoritat de control competent les violacions de seguretat, en un termini màxim de 72 hores després que n’hagi tingut constància, tret que sigui improbable que aquesta violació de la seguretat constitueixi un risc per als drets i les llibertats de les persones físiques.

També, ha de comunicar la violació de la seguretat de les dades personals a l’interessat quan la violació de la seguretat de les dades personals pugui comportar un alt risc per als drets i les llibertats de les persones.

Es poden captar imatges de la via pública?2018-05-30T17:08:30+00:00

La captació i enregistrament d’imatges a la via pública amb finalitats de seguretat es troba reservada a les Forces i Cossos de Seguretat.

Concretament, la Llei Orgànica 4/1997, de 4 d’agost, regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics, i a l’àmbit de Catalunya, el Decret 134/1999, de 18 de maig regula la videovigilància per part de la policia de la Generalitat i de les policies locals de Catalunya.
Malgrat això, en determinades ocasions, la instal·lació d’un sistema de videovigilància privat pot captar parcialment imatges de la via pública. En aquestes situacions:

  1. Prèviament no haurà d’haver existit una possibilitat d’instal·lació alternativa;
  2. Resulti imprescindible per a la finalitat de vigilància que es pretén; i
  3. Les videocàmeres hauran d’orientar-se de manera que la captació d’imatges de la via pública sigui la mínima imprescindible.

Per altra banda, l’actual redacció de la nova Llei 5/2014 prohibeix l’ús de càmeres o videocàmeres amb finalitats de seguretat privada per prendre imatges i sons de la via pública, excepte en aquells supòsits prevists a la seva normativa específica, prèvia autorització administrativa per l’òrgan competent en cada cas.

Quines peculiaritats presenten les videocàmeres dels cossos de seguretat?2018-05-30T17:08:59+00:00

El tractament de dades personals procedents de les imatges obtingudes mitjançant la utilització de càmeres i videocàmeres per les Forces i Cossos de Seguretat es regirà per la normativa esmentada anteriorment i la normativa de protecció de dades.

En aquest sentit, els cossos de seguretat han d’aplicar el principi de proporcionalitat en la utilització de les videocàmeres, per la qual:

  1. S’ha d’aplicar un criteri d’idoneïtat, on només es podran fer servir videocàmeres quan resulti adequat i en una situació concreta per al manteniment de la seguretat ciutadana. Per altra banda, és necessari aplicar un criteri d’intervenció mínima ponderant, en cada cas, la finalitat perseguida i la possible afectació al dret a l’honor, a la pròpia imatge i a la intimitat de les persones;
  2. En tot cas, l’ús de les videocàmeres fixes exigirà l’existència d’un risc raonable per a la seguretat ciutadana, i en el cas de les mòbils, d’un perill concret; i
  3. No es podran fer servir videocàmeres per prendre imatges ni sons de l’interior dels habitatges, ni dels seus vestíbuls, excepte quan es compti amb el consentiment del titular o autorització judicial. Així mateix, no es podran fer servir videocàmeres als espais públics, oberts o tancats, quan s’afecti de forma directa i greu a la intimitat de les persones, així com per gravar converses de naturalesa estrictament privada.

A més, la citada normativa regula:

  1. La posada a disposició de les imatges captades a l’autoritat administrativa o judicial competent;
  2. El termini màxim d’1 mes per la conservació de les imatges i la seva destrucció;
  3. Senyalització de les zones vigilades;
  4. Exercici per part de les persones dels drets d’accés i cancel·lació; i
  5. Les infraccions i sancions relacionades amb el desenvolupament de l’activitat policial.
La visualització d’imatges i el sistema d’enregistrament han de ser accessibles per tothom?2018-05-30T17:09:31+00:00

El responsable del tractament haurà de designar les persones concretes que tindran accés a les imatges, fent-les constar al Document de Seguretat com a usuaris/es autoritzats/des. A més, hauran de ser informats/des de les seves respectives obligacions.

Quines peculiaritats presenta les videocàmeres dels cossos de seguretat?2018-05-30T17:10:01+00:00

El tractament de dades personals procedents de les imatges obtingudes mitjançant la utilització de càmeres i videocàmeres per les Forces i Cossos de Seguretat es regirà per la normativa esmentada anteriorment i la normativa de protecció de dades.

En aquest sentit, els cossos de seguretat han d’aplicar el principi de proporcionalitat en la utilització de les videocàmeres, per la qual:

  1. S’ha d’aplicar un criteri d’idoneïtat, on només es podran fer servir videocàmeres quan resulti adequat i en una situació concreta per al manteniment de la seguretat ciutadana. Per altra banda, és necessari aplicar un criteri d’intervenció mínima ponderant, en cada cas, la finalitat perseguida i la possible afectació al dret a l’honor, a la pròpia imatge i a la intimitat de les persones;
  2. En tot cas, l’ús de les videocàmeres fixes exigirà l’existència d’un risc raonable per a la seguretat ciutadana, i en el cas de les mòbils, d’un perill concret; i
  3. No es podran fer servir videocàmeres per prendre imatges ni sons de l’interior dels habitatges, ni dels seus vestíbuls, excepte quan es compti amb el consentiment del titular o autorització judicial. Així mateix, no es podran fer servir videocàmeres als espais públics, oberts o tancats, quan s’afecti de forma directa i greu a la intimitat de les persones, així com per gravar converses de naturalesa estrictament privada.

A més, la citada normativa regula:

  1. La posada a disposició de les imatges captades a l’autoritat administrativa o judicial competent;
  2. El termini màxim d’1 mes per la conservació de les imatges i la seva destrucció;
  3. Senyalització de les zones vigilades;
  4. Exercici per part de les persones dels drets d’accés i cancel·lació; i
  5. Les infraccions i sancions relacionades amb el desenvolupament de l’activitat policial.
Quines peculiaritats presenten les videocàmeres de control del trànsit?2018-05-30T17:10:27+00:00

El tractament de dades personals procedents de les imatges obtingudes mitjançant la utilització de càmeres i videocàmeres pel control del trànsit es regirà per la Llei Orgànica 4/1997, el seu Reglament de Desenvolupament i el Decret 134/1999, de 18 de maig, en el cas de Catalunya, així com la normativa de protecció de dades.

Com a criteri general s’estableix que:

  1. Les càmeres hauran d’utilitzar-se amb respecte al principi de proporcionalitat en la seva doble versió d’idoneïtat i d’intervenció mínima;
  2. L’autorització per la instal·lació i ús d’aquests dispositius correspondrà a les Administracions públiques amb competència per a la regulació del tràfic.
  3. La resolució que ordeni la instal·lació i ús dels dispositius fixos de captació i reproducció establirà:
    1. La identificació genèrica de les vies públiques o trams de les quals les imatges siguin susceptible de ser captada;
    2. Les mesures de seguretat que garanteixin la disponibilitat, confidencialitat i integritat dels enregistraments o registres obtinguts; i
    3. L’òrgan encarregat de la seva custòdia i de la resolució de les sol·licituds d’accés i cancel·lació.
Com es procedeix si es capta la comissió d’un delicte o infracció?2018-05-30T17:11:07+00:00

En aquests casos, els fets i les imatges que capten la comissió d’un delicte o infracció han de ser posades en coneixement de l’autoritat competent, i únicament es conservaran amb la finalitat de la posada a disposició a aquestes.

 

En quins casos cal sol·licitar autorització de videocàmeres a la CCDVC?2018-05-30T17:12:28+00:00

La CCDVC regula les càmeres que enfoquen a la via publica amb funcions de Control de Trànsit i Seguretat Ciutadana, la resta de càmeres que vigilen espais públics (interior de dependències, àrees de recollida de residus, etc.) estan regulades a través del RGPD.

Quina és la diferència entre la legalització de videocàmeres de Trànsit i de Seguretat Ciutadana?2018-05-30T17:12:56+00:00

Totes les instal·lacions fixes de videovigilància utilitzades en espais públics estan regulades per la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost i autoritzades per la CCDVC, Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya. El Decret 134/1999 del 18 de maig, regula la seva utilització per part de les forces i cossos de seguretat.

Segons la seva finalitat es caldrà sol·licitar l’autorització prèvia corresponent, sigui per Seguretat Ciutadana o bé per Control del Trànsit.

Seguretat Ciutadana: tindran com a objectiu assegurar la protecció dels edificis i les instal·lacions públiques i dels seus accessos; salvaguardar les instal·lacions útils per a la defensa nacional, en els termes que si s’escau fixi la legislació de l’Estat; detectar o constatar les infraccions a la seguretat pública; i prevenir la producció de danys a les persones i els béns, respectant el dret a la intimitat dels ciutadans.

Control de Transit: tindran com a objectiu el control, la regulació, la vigilància i la disciplina del trànsit en les vies públiques. Són autoritats competents per ordenar la instal·lació i ús dels dispositius en les vies públiques competència dels municipis, l’alcalde del municipi respectiu.

Quines són les sancions per incompliment de les obligacions en matèria de videovigilància?2018-05-30T17:13:30+00:00

Les condicions per imposar multes administratives venen regulades a l’art. 83 del RGPD i les sancions oscil·len entre els 10.000.000 d’euros com a màxim o, en el cas d’una empresa, d’una quantia equivalent al 2%, com a màxim, del volum de negoci total anual global de l’exercici financer anterior i els 20.000.000 euros com a màxim o, en el cas d’una empresa, d’una quantia equivalent al 4%, com a màxim, del volum de negoci total anual global de l’exercici financer anterior.

Segons l’àmbit d’actuació, l’òrgan encarregat d’imposar aquestes sancions serà l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en els casos del sector privat, o bé l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, en els casos de les institucions públiques, entitats autònomes, consorcis i altres entitats de dret públic vinculades a l’Administració de la Generalitat, o als ens locals.

Per altra banda, l’òrgan corresponent aplicarà les facultats de graduació de les sancions en base als criteris establerts a la normativa de protecció de dades.

Es necessita renovació anual dels permisos dels sistemes de Videovigilància Municipal?2018-05-30T17:14:02+00:00

Els dispositius fixes (càmeres) amb finalitat de Seguretat Ciutadana requereixen una renovació anual, acreditant que persisteixen els motius que la van originar (art 9.2 Decret 134/1999, de 18 de maig)

Els dispositius fixes (càmeres) amb finalitat de Control de Trànsit no requereixen renovació, i la seva vigència és indefinida (disposició addicional 2 del Decret 134/1999 del 18 de maig).

Es poden usar per Seguretat Ciutadana sistemes amb funció de Fotovermells i Control de Pas veïnal en determinats carrers d’un municipi?

Ambdós sistemes, Fotovermells i Controls de pas, tenen com a finalitat funcions de control del transit i la seva legalització davant la CCDVC ha de ser per regulació de Trànsit.

Tecnològicament alguns d’aquests sistemes permeten també funcions de Seguretat Ciutadana, enregistrant totes les matrícules dels vehicles que circulen per la via controlada, en tal cas cal tenir en compte que serà necessària una legalització paral·lela amb finalitat de Seguretat Ciutadana.

 

Cerca

Troba els dubtes que vulguis introduint les paraules clau.

FAQ Categories